Aquests fragments de la meua vida
han volgut ser un homenatge i uns bells records plasmats en les línies que
podreu repassar si us ve de gust. Res del que pugueu llegir és per casualitat:
les expressions, els refranys, la forma de fer-ho, d’abordar-ho, tot ha tingut
una intenció i un motiu. Aquest és, per tant, un humil homenatge que he volgut
fer a aquelles persones que han compartit amb mi aquest viatge; persones que m’han
aportat tantes coses (tantíssimes) amb tan poc (i amb tan poc de temps); persones que m’han tractat amb
respecte i consideració i han fet que em sentira complet i realitzat en tot moment, amb cap mal geste i amb cap mala paraula; persones que viuen una realitat que algun dia, tant de
bo, serà meua; persones (i personetes) que formen part ja del meu record, de
mi, i allí perviuran per sempre. També podreu comprovar, si us arrisqueu a endinsar-se
en aquest relat, l’admiració per un col·legi, per una manera de fer i entendre
l’escola i viure-la, de lluitar per ella, de venerar-la i de respectar-la. A
més, he volgut amb les meues paraules fer una ofrena d’estima, una
representació del meu amor per un territori: la meua terra (i les comarques
veïnes) que últimament tinc tan abandonada però que mai oblide. Volia que
aquesta última experiència, que aquest període de pràctiques tingues una
especial rellevància per a mi, brindar-me un final com mereixia aquesta etapa
de formació i culte. Volia que tingués un significat i un valor, i res millor
que aquesta opció que fa uns mesos ja vaig prendre: tornar a ma casa per acabar
aquest cicle per, esperem que prompte, molt prompte, començar una nova aventura.
"Serra de Mariola, tota a floretes on van les socarrades a les fontetes"
Clar que tenen un significat, i un valor...
ResponElimina