Sempre diu el més vell del lloc que no hi ha millor excusa per a poder estrényer llaços que preparar, almenys una vegada a l'any, un bon festí on participen els membres de les diferents alqueries que conformen totes les poblacions la contornada. I així va ser, els administradors del poble -amb el senyor alcalde al cap- i les mestresses de la llar van fer mà i mànigues perquè tots i totes recordaren durant molt de temps aquella festa de germanor.
A la Font del sis, i com a excusa per a celebrar la Quaresma, les gents es van vestir amb les seues millors gales. Tota la gent, natius i forasters per igual, es disposaren al voltant d'una mateixa taula. Pares, mares i famílies senceres, mestres i deixebles, grans i menuts, menuts i grans compartint un mateix plat: la cassoleta o, com en altres indrets de la província se'l coneix com a arròs al forn. Tots i totes per igual, amb una gana que alçava i demandava sadollar-la. I mentre uns se servien arroves de vi o cervesa, els altres omplien una vegada i una altra gobelets d'aigua gelada o llimonada.
Una vegada tothom va tenir ple el pap i estava satisfeta i feliç la turba, van passar a ser protagonistes els cants, els balls i els jocs. Rifes i guitarres, balons i coreografies van omplir de festivitat, germanor i alegria aquell paratge. Quina millor manera de començar aquella nova aventura, aquelles noves experiències que esperaven resignadament ser viscudes d'aquella manera, va pensar el bo del nostre amic i no li faltava raó.
A la Font del sis, i com a excusa per a celebrar la Quaresma, les gents es van vestir amb les seues millors gales. Tota la gent, natius i forasters per igual, es disposaren al voltant d'una mateixa taula. Pares, mares i famílies senceres, mestres i deixebles, grans i menuts, menuts i grans compartint un mateix plat: la cassoleta o, com en altres indrets de la província se'l coneix com a arròs al forn. Tots i totes per igual, amb una gana que alçava i demandava sadollar-la. I mentre uns se servien arroves de vi o cervesa, els altres omplien una vegada i una altra gobelets d'aigua gelada o llimonada.
Una vegada tothom va tenir ple el pap i estava satisfeta i feliç la turba, van passar a ser protagonistes els cants, els balls i els jocs. Rifes i guitarres, balons i coreografies van omplir de festivitat, germanor i alegria aquell paratge. Quina millor manera de començar aquella nova aventura, aquelles noves experiències que esperaven resignadament ser viscudes d'aquella manera, va pensar el bo del nostre amic i no li faltava raó.
"Panxa plena no té pena"
Un reportatge televisiu val més que mil paraules.
ResponEliminaI, sí, t'he vist en els segons finals...