Eren les 8 del matí però els ocells no cantaven ni el sol apuntava per la ranura de la lluerna com solia fer cada dia. Malgrat que s’acabava d’alçar i encara estava una mica ensopit, pressentia que aquella jornada i, segurament tota aquella setmana, seria com aquella premonició estranya: trista i freda. Una vegada enllestit i preparat per a fer camí cap a la seua estimada Alquerieta, obrí el porto del mas i va poder contemplar que queia aigua a bots i barrals. “Mare de Déu, el meu pobre rossí estarà tot xopat!”. En efecte, allí estava el seu company d’aventures, embegut i tremolant esperant al nostre, al seu, benvolgut amic.
Després d’una travessia més o menys sacsejada, arribà al seu destí on el panorama no distava del que havia deixat poc temps enrere. El diluvi no havia cessat i els tolls s’havien ensenyorit del lloc emplenant-ho tot d’aigua i més aigua, semblava un fangal tenebrós. Els ànims dels menuts i de les menudes estaven alterats, eren com ànimes trastornades que no sabien massa bé on ficar-se, com comportar-se o què fer. Alguns estaven potrosos, altres estaven llandoses i traure algun trellat d’aquelles criatures en aquelles circumstàncies semblava una tasca del tot impossible. A poc a poc i amb molta paciència per part dels institutors, els ànims anaven calmant-se i la criolla se centrava en les labors que els encomanaven les seues mentores.
Còmputs, composicions i suposicions van fer acte de presència durant una llarga estona fins que la gana va trucar a la porta i va dir que allí estava i que li havíem de fer cas. Tocava fer una pausa i satisfer aquella necessitat inexcusable però davant nostre es presentava de nou la trava que ens produïa la pluja. El corral estava embarrat i sortir se’ns presentava com una opció utòpica i inviable. Els infants no anaven a prendre-ho massa bé això.
En aquell moment l’enginy va fer acte de presència. Mentre menjaven i encara no eren conscients que no eixirien a l’exterior a córrer i fer maldats, com de costum feien a eixa hora, els més majors començaren a fer preguntes als més menuts i a contar-los històries. Algunes eren fantàstiques, altres eren d’animals i algunes poques de por. D’aquella manera les petites bestioles es van distraure i van passar aquella estona, en un principi, humitejada i mústia, en divertida i amena. “Un nou revés del qual hem pogut sobreposar-se d’una manera profitosa per a tothom. Que bé! Una més...”
Després d’una travessia més o menys sacsejada, arribà al seu destí on el panorama no distava del que havia deixat poc temps enrere. El diluvi no havia cessat i els tolls s’havien ensenyorit del lloc emplenant-ho tot d’aigua i més aigua, semblava un fangal tenebrós. Els ànims dels menuts i de les menudes estaven alterats, eren com ànimes trastornades que no sabien massa bé on ficar-se, com comportar-se o què fer. Alguns estaven potrosos, altres estaven llandoses i traure algun trellat d’aquelles criatures en aquelles circumstàncies semblava una tasca del tot impossible. A poc a poc i amb molta paciència per part dels institutors, els ànims anaven calmant-se i la criolla se centrava en les labors que els encomanaven les seues mentores.
Còmputs, composicions i suposicions van fer acte de presència durant una llarga estona fins que la gana va trucar a la porta i va dir que allí estava i que li havíem de fer cas. Tocava fer una pausa i satisfer aquella necessitat inexcusable però davant nostre es presentava de nou la trava que ens produïa la pluja. El corral estava embarrat i sortir se’ns presentava com una opció utòpica i inviable. Els infants no anaven a prendre-ho massa bé això.
En aquell moment l’enginy va fer acte de presència. Mentre menjaven i encara no eren conscients que no eixirien a l’exterior a córrer i fer maldats, com de costum feien a eixa hora, els més majors començaren a fer preguntes als més menuts i a contar-los històries. Algunes eren fantàstiques, altres eren d’animals i algunes poques de por. D’aquella manera les petites bestioles es van distraure i van passar aquella estona, en un principi, humitejada i mústia, en divertida i amena. “Un nou revés del qual hem pogut sobreposar-se d’una manera profitosa per a tothom. Que bé! Una més...”
"A bots i barrals"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada