El més dolent pas és el de la porta

Tots Sants porta les vetlles i Sant Josep se les emporta. Aprofitant la celebració al pare del nostre Senyor, Sant Josep i la vinguda de la primavera, on tots sabem que comencen els dies a ser més llargs, el nostre soci d'aventures va decidir explorar aquell bell i desconegut paratge on emprés aquella nova aventura. Tenia uns quants dies al davant i molts llocs per visitar, per investigar. Serralades i poblacions, gents i rius, monuments i menjars per descobrir. La primera parada va ser la població de la seua estimada alqueria que, malgrat anar cada dia, encara no havia pogut en la seua màxima expressió i, per tant, no l'havia pogut gaudir com ell volia. Des de la plaça, fins a l'Església, passant la Casa consistorial i la font del sis, l'Ermita del Rosari i, naturalment, l'alqueria, l'escoleta del poble. Després van fer marxa per a veure aquella vall des d'un punt més elevat, des d'una altra perspectiva, amb un horitzó diferent.

Al bell mig de la cadena del Benicadell, vetlant el poblat que rep el seu nom, es trobava esplendorosa la torre, el castell de Carrícola. Allà dalt es podia atalaiar les diferents poblacions del Palomar, Albaida, Bèlgida, Atzeneta, Benigànim, la Pobla i Bufali. Al fons, les casetes blanques de Bellús fent costat a aquella extensió de color blau cel que encarnava l'embassament que rep, per descomptat, el nom d'aquella població. Serralades al fons, boscos de pins i carrasques que dispensava d'aquell verd fosc tan particular aquella estampa. El cel gris de març, núvols que estaven carregats de beneïda pluja però que, en aquell moment almenys, no volien descarregar d'aquell fluid sobre les nostres terres.

Camins i carruatges. Algunes cases, alguns fumerals que no paraven d'escopir fum, sadollant de calor els seus habitatges. Benzines, pins, carrasques, gajos, moreres, argilagues i romer que atorgaven d'aquell perfum tan particular d'aquelles regions, de les nostres comarques i de les nostres muntanyes. La pau i la soledat regnava en aquell punt. Naturalesa en estat pur on es podia advertir la presència de l'ésser humà. El que és natural i el que és artificial en una sola imatge, vivint i contemplant ambdós a la par, al mateix temps.

"Estendre la vista, ampliar horitzons"