Una de les coses que un sap quan conviu amb una mainada és la importància del moment i del lloc i això el nostre camarada ho sabia molt bé. Tant se val si ens trobarem a una alqueria rural com si ens ubicarem a un taller de la gran ciutat, és el mateix: a primera hora la xicalla està encara pensant en els somnis que havien viscut unes hores abans i a la tarda la patuleia és incontrolable amb les panxes plenes i les ganes d'escampar el poll que dominen l'ambient de les masies. Un poc després d'arribar les criatures a l'escoleta i just després dels descansos és quan més concentrats aquests estaven i això ho havia d'aprofitar el nostre protagonista. Decidit i fet, aquells serien els moments que empraria el company per a dur a terme les seues labors, els seus experiments, seria el moment de posar en joc aquelles idees.
Però no sols havia preparat coses per a fer amb la seua fidel companyia, no. Gràcies als seus coneixements en altres matèries, gràcies als seus sabers amb arts ocultes, amb la màgia i a les seues habilitats amb malabars i amb treballs manuals, anava a compartir uns instants amb altres membres de l'Alqueria. Allí esperarien altres xiquets àvids de canviar una mica amb les rutines de cada dia, d'aprendre coses noves d'una manera diferent. I allí es trobava el nostre heroi, encantat d'aquella nova proposta, d'aquell nou repte. Amb les seues eines, amb allò que podia i amb allò que es va inventar, amb aquells estranys artifici creat per ell mateix, amb aquelles noves propostes, es va plantar davant d'aquelles –no tant– petitetes criatures.
Aquells dies van ser d'un enrenou constant i aquella circumstància li encantava al nostre amic. Podríem dir que es trobava en la seua salsa, com un cuiner amb els seus fogons. Un canvi constant, un pensar i repensar, xiquets cap amunt, xiquets cap avall. Preguntes i respostes, qüestions que implicaven noves preguntes, resultats inesperats, situacions de frustració i moments d'alegria i satisfacció. Allò era la realitat que li esperava i aquest fet li encantava. Viure en primera persona unes experiències de tal magnitud el va fer descansar i dormir a les nits d'una manera que feia temps que no ho aconseguia. Aquest és el poder de la satisfacció, de saber que les coses funcionen, que aquell camí que un a pres és el correcte i que el destí li forneix un futur esperançador. O almenys això és el que pensava, i n'estava del tot segur, el nostre estimat amic.
"A l'abril no et lleves ni un fil"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada