De nou havia sorgit entre els menuts el rumor que la nostra menudeta masia rebria una visita de gent forastera, de gent important o, almenys, això deien els més menudets. És cert que feia unes setmanes, una altra vegada, es va rebre, de forma oficiosa i elegant, una missiva amb la Cort com a remitent. Aquesta deia que just després de pasqua amb la retornada a les labors típiques d'una Alqueria, aquella masia en concreta, tindria la cortesia de tenir la colossal –citant textualment– ventura d'acollir aquest acte tan considerable. Almenys, aquesta vegada, s'esperava veure a aquella il·lustre celebritat, sols això, ni més ni menys. La veritat és que entre els cicerones no hi havia massa crèdit que això passés.
Però aquesta vegada sí que es va acomplir el xafardeig, inclús el personatge en qüestió aparegué abans de temps, quan els menuts encara omplien els seus insaciables estómacs. Era un home que ja havia viscut moltes primaveres amb llarga barba i cabells albins. Per aquell aspecte que tenia, semblava una persona molt experimentada i sàvia. Com no, la criolla el va rebre amb un xiuxiueig que presagiava un espectacle de preguntes i no parar quiets. Els petarrells, en canvi, estaven bocabadats i notablement esbalaïts, no sempre rebien visites i aquesta era real, no una falsa il·lusió.
Una vegada la gran massa tumultuosa es va calmar després d'uns moments de xivarri inicial, aquell gran home els va explicar que feia allà davant de tots ells. La seua missió consistia a compartir amb nosaltres els riscos que correm cada dia a les nostres cases i a les nostres pagesies. Era necessari ser conscients del perill del foc i de com podien ells, tan menuts com eren, afrontar aquelles contingències. Eren menuts, sí, però capaços de solucionar aquelles possibles tessitures, aquells riscs que sense actuar de forma correcta, podrien passar de ser simples tràngols a convertir-se en terribles drames. Els marrucs estaven desconcertats i, sorprenentment, no van perdre ni un detall i van aguantar del tiró totes aquelles explicacions que els donava aquell enigmàtic personatge.
D'una forma irremeiable les paraules d'aquell important baró es van apagar i d'aquesta manera la seua exhibició es va acabar. Al final, tots van rebre uns presents per part del representant de la cort, van fer dibuixos i van poder tocar les eines i ficar-se al sobre aquelles vestimentes tan estranyes que va portar aquell vell home. Contents i feliços van marxar aquell dia cap a les seues cases els xiquets i xiquetes d'aquella noble població de la Vall.
"Vader, Maximus i Gimli"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada