Sempre s'ha dit que quan s'atansen les vacances, i més si cal les de Pasqua, la gent eixoriveix i comença a alterar-se, pensant en allò que van a fer durant aquells dies de descans i festa. I els menuts i menudes de l'Alqueria no van ser menys. Els últims dies abans d'aquells dies de reflexió i penitència adquiriren un caire una mica més entretingut i afable. Les últimes proves ja s'havien acabat i els resultats deixaven pas als jocs i als titelles: la criolla observant impàvida aquelles figuretes que no paraven de moure's a l'escenari, a la pantalla gran. Però tot no anava a ser tabola i albir per a tothom. Les obligacions del nostre amic estaven allí, esperant a ser assaltades, insatisfetes i inquietes. Manuscrits, lectures i escrits.
Era moment de descansar, sí, però també d'estudi, de redacció, de memòries, d'impressions i, com passava en aquells dies, de reflexió i de començar a establir els foments de les futures actuacions. Ballester, Dolz, Lluch, Valor i molts altres anaven a ser els nous companys de nits i vetlles. Aprendria de les seues paraules, posaria en dubte allò que deien i, en certa mesura, discutiria els sabers que aquells erudits posaven en la palestra. Sabia que els companys i companyes estarien experimentant noves aventures, commemorant com Déu mana aquella santíssima festivitat, però ell no s'abatia ni flaquejava en la seua obstinació, ja que tenia un objectiu en la seua ment i allò era el que més importava. A més, en la capital li esperaven grans exposicions, processons i fascinants racons desconeguts esperant ser descoberts pel nostre estimat amic i company. Així que un d'aquells dies va pensar: "Preparem un aperitiu per a matar la fam i «némon» a recórrer els carrers i els paratges naturals que envolten la nostra apreciada vila!".
"Un bon pretext per a cultivar-se una mica més"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada